17-11-2019 Alpens - Puigcornador - Alpens (Lluçanès)


ALPENS – PUIGCORNADOR – ALPENS

Diumenge 17 de novembre del 2019

Fitxa tècnica:
Sortida:                      7 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:           en autocar
Desnivell:                   +345 -345
Temps de marxa:       de 4 a 4,30 h.
Dificultat:                  moderada ▲▲
Recorregut:                8 km
Inscripcions:              del 4 al 14 de novembre
Vocalia:                      Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:      45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar, dinar i visita guiada.
Per a inscripcions d’última hora:      Mercè Torras, 616 406 719

Esmorzarem de motxilla, i dinarem al Casino d’Alpens.


Caminadors: La nostra ruta s'inicia a Alpens i ressegueix el GR1 fins al coll Tallat.
Aquest puig es troba situat dins del Lluçanès, en el nomenat altiplà Central de Catalunya, en el llindar amb la comarca d’Osona. Estructurat per bandes de gresos i margues de l’època terciària, forma part d’una serralada que de llevant a ponent separa les valls de la riera de les Lloses al nord i la de Sora al sud.

Ens enfilarem al Puigcornador, on gaudirem de vistes del Pirineu i d’altres fites prepirinenques com el Pedraforca.  

Passarem a prop dels massos, Puig Empí i del Soler, ambdós testimonis de la vida passada en aquestes terres, boscos i camins.

S'alternen boscos, feixes artigades i masies, que acaben formant el paisatge que dona aquesta marcada identitat a Alpens i la seva gent.

L’itinerari permet observar el mosaic de paisatges que conformen el Lluçanès. La ruta passa per boscos, cims i masies, tot resseguint un tram del camí ramader que anava cap a França.

El primer tram passa per boscos de roure i boix, per codines i clarianes que mostren, a l'altiplà, un escenari verd de pastures i explotacions forestals. El marc de fons seran cingles i muntanyes com Tavertet, el Montseny o Montserrat.


Ja dalt el Puigcornador, cim de la nostra ruta (1.229 m). Tindrem el Pirineu a la nostra esquena, i davant un bon grapat de cingleres i turons que caracteritzen aquesta terra que, tot i ésser una important zona agrícola, no té gairebé un pam de plana.

L'eix vertebrador de tornada serà el camí ramader, terra de pas i de pastures. Les fites, pedrons, passos comptadors i els masos a peu de camí testimonien una intensa activitat ramadera que al llarg dels segles ha format un paisatge rural, ric i divers.

Tot seguit, continuarem  carenant fins al collet de la Bruixa (1.162 m) amb la complicitat dels senyals del PR C-50, on trobem una cruïlla de camins. A la dreta baixaríem cap a les Llosses i recte aniríem cap a Puigdon. Nosaltres deixarem els senyals del PR C-50 i tombarem a l’esquerra, agafant el camí ramader (marques grogues) que ens tornarà de baixada cap a Torrats. Deixarem camins a esquerra i dreta. Pujarem recte per un petit turó i tot seguit un altre, per després baixar cap a la dreta pel mig d’unes terrelleres fins a trobar un rètol de ferro indicant el camí ramader, que seguirem tot baixant cap a l’esquerra. Arribarem al collet de l’Oració (971 m). Passarem pel mig d’unes roques, en el que molt bé podia haver estat un pas comptador del camí ramader.

A Torrats, sortirem a la pista que deixarem ràpidament agafant el corriol de l’esquerra i recuperant el GR 1 que ens portarà, ara de tornada, fins a Alpens. Arribarem a la pista, darrere de la casa de Montjuïc. Torrats i Montjuïc, dues masies extraordinàries mostra d'un passat de vida dura a la muntanya, vida que es fonamentava en el valor dels productes del bosc i del camp. La seguirem cap a l’esquerra. Des d’aquest punt veurem la serra d’on venim amb el Puigcornador com a cim més alt. També més a l’esquerra i força avall podrem distingir la formació de la roca de Pena i la capella de Sant Antoni, arribant tot seguit a Alpens,  fi dels nostre itinerari.

Culturals: Farem una visita guiada al Monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà.

És sens dubte el més notable edifici arqueològic i històric del Lluçanès. Està situada al terme de Lluçà, als peus del castell. Voltada per masies, conreus, boscos i pastures que recorden el recent passat autàrquic de les cases de pagès.


L’església canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà s'alça aïllada al SE del castell de Lluçà, on resta encara l'església de planta circular de Sant Vicenç. Fundada en l'antiga parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell, fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185). Al gran moment d'esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV. El 1592 va ser secularitzada com totes les esglésies canòniques regulars. Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.

Un cop feta la visita, retornarem a Alpens a buscar els caminadors, i ja tots junts anirem a dinar al restaurant.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada