ALPENS – PUIGCORNADOR – ALPENS
Diumenge 17 de novembre del
2019
Fitxa tècnica:
Sortida:
7 h. Estació
d’autobusos
Desplaçament:
en autocar
Desnivell:
+345 -345
Temps
de marxa: de 4 a 4,30 h.
Dificultat:
moderada ▲▲
Recorregut:
8 km
Inscripcions: del 4 al 14 de novembre
Vocalia:
Travessades familiars
93 788 30 30
Preu
de la sortida: 45 €
Preu
especial per als socis: 35 €
Places
limitades
Inclou:
autocar, dinar i visita guiada.
Per a
inscripcions d’última hora: Mercè
Torras, 616 406 719
Esmorzarem de motxilla, i dinarem al Casino d’Alpens.
Caminadors:
La nostra ruta s'inicia a Alpens i ressegueix el GR1 fins al coll Tallat.
Aquest puig es troba situat dins
del Lluçanès, en el nomenat altiplà Central de Catalunya, en el llindar amb la
comarca d’Osona. Estructurat per bandes de gresos i margues de l’època
terciària, forma part d’una serralada que de llevant a ponent separa les valls
de la riera de les Lloses al nord i la de Sora al sud.
Ens enfilarem al Puigcornador, on gaudirem de vistes
del Pirineu i d’altres fites prepirinenques com el
Pedraforca.
Passarem a prop dels massos, Puig Empí i del Soler,
ambdós testimonis de la vida passada en
aquestes terres, boscos i camins.
S'alternen boscos, feixes artigades i masies, que
acaben formant el paisatge que dona aquesta marcada identitat a Alpens i la
seva gent.
L’itinerari permet observar el mosaic de paisatges
que conformen el Lluçanès. La
ruta passa per boscos, cims i masies, tot resseguint un tram del camí ramader
que anava cap a França.
El primer tram passa per boscos de roure i boix,
per codines i clarianes que mostren, a l'altiplà, un escenari verd de pastures
i explotacions forestals. El marc de fons seran cingles i muntanyes com Tavertet, el Montseny o
Montserrat.
Ja dalt el Puigcornador, cim de la nostra ruta
(1.229 m). Tindrem el Pirineu a la nostra esquena, i davant un
bon grapat de cingleres i turons que caracteritzen aquesta terra que, tot i
ésser una important zona agrícola, no té gairebé un pam de plana.
L'eix vertebrador de tornada serà el camí
ramader, terra de pas i de pastures. Les fites, pedrons, passos
comptadors i els masos a peu de camí testimonien una intensa activitat ramadera
que al llarg dels segles ha format un paisatge rural, ric i divers.
Tot seguit, continuarem carenant fins al collet de la Bruixa (1.162
m) amb la complicitat dels senyals del PR C-50, on trobem una cruïlla de
camins. A la dreta baixaríem cap a les Llosses i recte aniríem cap a Puigdon.
Nosaltres deixarem els senyals del PR C-50 i tombarem a l’esquerra, agafant el
camí ramader (marques grogues) que ens tornarà de baixada cap a Torrats. Deixarem
camins a esquerra i dreta. Pujarem recte per un petit turó i tot seguit un
altre, per després baixar cap a la dreta pel mig d’unes terrelleres fins a
trobar un rètol de ferro indicant el camí ramader, que seguirem tot baixant cap
a l’esquerra. Arribarem al collet de l’Oració (971 m). Passarem pel mig d’unes
roques, en el que molt bé podia haver estat un pas comptador del camí ramader.
A Torrats, sortirem a la pista que deixarem
ràpidament agafant el corriol de l’esquerra i recuperant el GR 1 que ens
portarà, ara de tornada, fins a Alpens. Arribarem a la pista, darrere de la
casa de Montjuïc. Torrats i Montjuïc,
dues masies extraordinàries mostra d'un passat de
vida dura a la muntanya, vida que es fonamentava en el valor dels productes del bosc i del camp. La seguirem cap a
l’esquerra. Des d’aquest punt veurem la serra d’on venim amb el Puigcornador
com a cim més alt. També més a l’esquerra i força avall podrem distingir la
formació de la roca de Pena i la capella de Sant Antoni, arribant tot seguit a
Alpens, fi dels nostre itinerari.
Culturals:
Farem una visita guiada al Monestir
Romànic de Santa Maria de Lluçà.
És sens dubte el més notable edifici arqueològic i històric del Lluçanès. Està situada al terme de Lluçà, als peus del castell. Voltada per masies, conreus, boscos i pastures que recorden el recent passat autàrquic de les cases de pagès.
L’església canònica agustiniana
de Santa Maria de Lluçà s'alça aïllada al SE del castell de Lluçà, on resta
encara l'església de planta circular de Sant Vicenç. Fundada en l'antiga
parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell, fou el
primer prior Pere de Sagàs (1168-1185). Al gran moment d'esplendor de final del
segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV. El 1592
va ser secularitzada com totes les esglésies canòniques regulars. Des de mitjan
segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.
Un cop feta la visita,
retornarem a Alpens a buscar els caminadors, i ja tots junts anirem a dinar al
restaurant.
