23-02-2020 La Capona - ruta de la pedra seca - (Alt Camp)


La Capona (ruta de la pedra seca)

Diumenge 23 de febrer  del 2020



Fitxa tècnica:
Sortida:                      7 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:           en autocar
Desnivell:                   + 100 - 100
Temps de marxa:       4 hores
Dificultat:                    fàcil
Recorregut:                9,6 km.
Inscripcions:              del 10 al 20 de febrer
Vocalia:                      Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:      55 €
Preu especial per als socis: 45 €
Places limitades
Inclou: autocar, visita guiada  i dinar de restaurant
Per a inscripcions d’última hora:      Mercè Torras, 616 406 719

Esmorzarem de motxilla en un Restaurant de Pont d’Armentera, i dinarem al mateix lloc.

Caminadors:
La ruta de la Capona és al terme del Pla de Santa Maria. És un curt, planer i fàcil itinerari per visitar una mostra de les construccions en pedra seca de la plana de l’Alt Camp: barraques, cossiols, marges,… tant abundants entre el Francolí i el Gaià. Ubicades al bell mig d’una plana, entre pinedes, feixes de sembrat, oliveres i ametllers

Són el testimoni d’una època passada: La pedra com a únic material per separar finques, per traçar camins, per proporcionar recer, per aprofitar l’aigua, per fer el màxim amb el mínim.
Aquesta Ruta, també anomenada “de la Capona”, permet descobrir un entorn, un passat i un patrimoni magnífics i sorprenents, tot mostrant al visitant l’art de la pedra i la bellesa de l’indret. Al llarg de poc més d’un quilòmetre i mig, en un camí planer, trobem barraques, cossiols, arneres, marges i amagatalls.

L’itinerari es pot realitzar tant a peu com amb bicicleta. Un tram d’aquest coincideix amb el  GR-175 de la Ruta del Cister i amb el sender local “Un tomb pel terme, passejant pels camins rals”.
La Ruta de la Capona, que es va posar en marxa l’any 2002, ha rebut ja centenars de visitants, provinents de diversos indrets del país. Va ser el lloc de cloenda de les Jornades Europees de Pedra Seca de la Universitat Rovira i Virgili (juliol 2002) i va rebre el Premi a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural de l’Institut d’Estudis Vallencs (2002). Valorar i conèixer la importància d’aquestes edificacions és el millor reconeixement a la pagesia, a moltes mans anònimes que van fer possibles aquestes veritables obres d’art, admirables per la seva tècnica i bellesa.  

La ruta es molt senzilla de fer ja que només té desnivell en el tram que va des de Santes Creus a la zona de la Capona, ( 1 km amb 100 metres de pujada). Després tot es pla. Normalment es camina per pistes en molt bon estat.

En resum una ruta cultural, curta, fàcil, que pot fer tothom i que inclou un seguit d’elements arquitectònics que difícilment et poden deixar indiferent.



Descripció de les barraques que trobarem: Barraca de doble estança - Barraca de l’era de la Capona - Barraca de la Capona - Cisterna i cossiol de la Capona - Arneres - Mas de la Capona - Barraca de l’Augé - Barraques de cal Grauet - Cossiol del Soleta - Barraca de les oliveres.

Culturals:

Farem una visita guiada al Reial Monestir de Santes Creus.

A la riba del riu Gaià hi trobem el Monestir de Santes Creus, el que va ser el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. Amb una arquitectura sòlida, greu i austera, l’abadia reflecteix el model canònic dels monestirs del Cister (juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet). Visitar Santes Creus és reviure un temps en què la puresa i l’allunyament del món es concretaven en un punt ben ancorat a la terra.



Fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major. L’estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes.

La planta del monestir organitza els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L’església, oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic. Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster. Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó.

PROPERA SORTIDA:  mes de març del 2020, LA JUNCOSA - TALAIA DE MONTMELL.

19-01-2020 Solana i obaga de la carena de la Tossa (Anoia)


Solana i obaga de la carena de la Tossa


Diumenge 19 de gener  del 2020



Fitxa tècnica:
Sortida:                      7:30 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:           en autocar
Desnivell:                   + 249 - 249
Temps de marxa:       4 hores
Dificultat:                    moderada ▲▲
Recorregut:                12 km.
Inscripcions:              del 7 al 16 de gener
Vocalia:                      Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:      45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar, visita guiada  i dinar de restaurant
Per a inscripcions d’última hora:      Mercè Torras, 616 406 719

Esmorzarem de motxilla en un Restaurant de Santa Margarida de Montbui, i dinarem al mateix lloc.

Caminadors:
Aquest interessant recorregut travessa per les diferents zones que existeixen dins de l’espai protegit de la serra de Miralles-Queralt. La ruta intercanvia zones de solana i obaga, transcorre per trams per la carena i per fons de valls estretes, així com zones de vegetació de ribera i camps de conreu. Entre les bardisses es pot observar el singular paisatge que conforma la fou de Can Milà. Una ruta que ens permet conèixer tot el potencial paisatgístic i natural de les serres de l’Anoia.

L'itinerari comença a l'aparcament de la Tossa de Montbui, just al costat de les runes del castell i de l'església de Santa Maria de la Tossa, que podrem visitar tot just començar a caminar. És una església preromànica construïda a finals del segle X situada al recinte del  Castell de Montbui a la Tossa. Té elements preromànics i romànics. Aquesta primitiva església, per influència del bisbe Oliba, va ésser allargada amb el presbiteri i tres àbsides. Exteriorment té la forma rectangular amb coberta a dues aigües. Corona el mur de ponent un campanar d’espadanya de doble arcada. El portal, encarat a migdia, és d’arc rodó i adovellat, construït al s.XVI. L’altar és presidit per una imatge romànica de Mare de Déu de Gràcia que data del segle XIII.

LA FOU DE CAL MILÀ. Barranc excavat pel curs de l’aigua i degut a l’erosió diferencial que es dóna per l’alternança de material durs (calcaris), situats a la part superior, i de material més tous (margues), a sota. Els materials tous s’erosionen amb més facilitat, donant lloc a aquestes cavitat. Al seu interior hi neix un torrent que transcorre fins arribar a riu Anoia. Associats a aquests ambients humits s’hi desenvolupa una flora i una fauna pròpia.
Passejant per la carena de la Tossa podrem descobrir les restes fòssils que són testimoni dels éssers vius que habitaven el territori sota l’aigua quan aquestes contrades formaven part dels fons marí. També podrem sentir i observar una gran varietat d’ocells que conviuen en aquest espai i que ens acompanyaran durant tota la ruta.



Culturals:
Farem una visita guiada al Museu de la Pell de Igualada.
Està situat en un edifici emblemàtic, Cal Boyer, una fàbrica cotonera de finals del segle XIX. Hi trobareu exposicions permanents dedicades a explicar l’ús de la pell i el llegat de la vocació́ adobera d’Igualada, i una proposta entorn a l’obtenció́ i l’ús de l’aigua.


L’ofici d’adober. Generacions d’adobers han adobat la pell a Igualada. Aquesta exposició́ mostra, primer, com era l’activitat preindustrial en les fàbriques que van néixer a tocar d’un canal de rec i que, alhora, van fer sorgir un nou barri. Després, es ressegueix el camí́ cap a la industrialització́ a partir de les primeres màquines mogudes amb noves fonts d’energia, que s’anaven incorporant a les adoberies per accelerar tots els processos de remull, de descarnat i divisió́ i d’acabament de les soles —les pells vacunes característiques d’Igualada— i que, al llarg del s. XX, van contribuir a consolidar aquesta activitat com una de les més singulars de la ciutat.

Un univers de pell Al llarg del recorregut per aquest espai es descobreix que la pell acompanya el desenvolupament de la humanitat des dels inicis, i que està present en àmbits tan diversos com la indumentària, l’utillatge, el transport, l’escriptura o l’esport, entre d’altres. Hi trobareu una selecció́ acurada d’objectes que van des de l’època romana fins al s. XX i que pertanyen a entorns propers o a cultures llunyanes, confeccionats total o parcialment amb pell, que exemplifiquen les múltiples aplicacions i utilitats d’aquesta matèria tan preuada.

L’Home i l’Aigua En aquest àmbit es presenta una visió́ general de l’obtenció́ i de l’aprofitament de l’aigua. Al llarg de la història s’han inventat enginys de tota mena per captar-la i per treure’n el màxim rendiment, sigui en l’agricultura, en la vida quotidiana o com a font d’energia. A través de la col·lecció́ d’estris i enginys hidràulics es mostren diversos mètodes de l’aprofitament de l’aigua i en el canal d’experimentació́, es poden posar en marxa algunes maquetes per comprendre’n el funcionament.

PROPERA SORTIDA:  mes de febrer del 2020, LA CAPONA (Ruta de la pedra seca).

15-12-2019 Can Maçana - Els Pallers - El Bruc (Anoia / Bages)


TRADICIONAL NEULES
Can Maçana - Els Pallers - El Bruc

Diumenge 15 de desembre del 2019 

Fitxa tècnica:
Sortida:                      8 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:           en autocar
Desnivell:                   + 150 - 250
Temps de marxa:       4 hores
Dificultat:                    moderada ▲▲
Recorregut:                7 km.
Inscripcions:              del 2 al 12 de desembre
Vocalia:                      Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:      45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar  i dinar de restaurant
Per a inscripcions d’última hora:      Mercè Torras, 616 406 719

Sortida tradicional, per la muntanya de Montserrat. Aquesta serà per la zona dels Pallers.

«Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n'hagin vistos d'altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l'avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri.»
Joan Amades, Llegendes i Tradicions de Montserrat


Itinerari: Can Maçana, Els Pallers, El Bruc.

Aquest itinerari  ens portarà a descobrir la petita zona dels Pallers. Es tracta d’una zona ben singular dins de la regió d’Agulles. El recorregut comença a Can Maçana i progressa fins al coll de Guirló, des d’on es pot contemplar l’espectacular alçada de les agulles d’aquesta regió en la seva vessant nord-oest. Des d’aquest coll s’agafa el camí que, davallant cap al torrent de la Diablera, va a cercar el que uneix el municipi del Bruc amb la zona dels Pallers. Aquest camí, un cop abandonat el torrent, s’enfila fins a trobar l’era dels Pallers.


Des d’aquest indret podrem veure tota la carena i descobrir cada una de les roques que constitueixen els Pallers.

Sortirem des de l’aparcament de Can Maçana pel camí que en la seva part superior en suau pendent s’orienta cap al massís fins al Coll de Guirló. És el GR172 senyalitzat amb les marques blanques i vermelles i que antigament es coneixia com el camí de la Foradada. Un cop al coll, cal agafar el camí de la dreta, ja que el camí de l'esquerra és el GR172 que va a la Foradada. El camí de baixada és el Torrent de la Diablera que ens portarà als Pallers.

El camí baixa de forma pronunciada, i al cap d'uns 400 m, trobarem a mà dreta unes indicacions d'unes restes arqueològiques. Seguirem fins l'encreuament que ens conduirà a la zona dels Pallers. El camí de la dreta porta al camí de les Batalles, que ve des del Bruc. Cal agafar el de l’esquerra. Durant una estona planeja suaument per sota de les Portelles. Quan ja són visibles els Pallers el camí torna a baixar lleugerament. Trobarem una nova cruïlla. S'ha de continuar pel camí de l'esquerra, perquè el de la dreta va fins al Bruc i serà el de tornada. Cal avançar en pujada i seguint marques blanques i verdes fins a arribar a un petit pla, que és l'era dels Pallers. A partir d'aquí cal anar per un petit camí que, senyalitzat amb unes marques verdes, ressegueix per baix les diferents roques dels Pallers, l'era del Paller, les agulles de l'Era dels Pallers, les roques dels Pallers de Mal Any, la Tisora i la Tisoreta (aquesta darrera té el centre buit en forma de creu).

Desfarem el camí per tornar a l’Era dels Pallers, ja de baixada continuada, passarem pel torrent de la Diablera fins a trobar la pista que passant pel boscos de Can Rovira ens durà al poble del Bruc.

Aquí ens trobarem amb els Culturals, que hauran passat el mati al Monestir fent la visita a la Verge de Montserrat i, ja tots plegats, ens dirigirem al Restaurant Bartomeu  per dinar i desitjar-nos, al final, entre neules i vi de la bota, un Bon Nadal i molt bones festes.


Que el 2020 us porti felicitat i que comencem a veure possibilitats en tot allò que abans percebíem com a obstacles !!!