23-02-2020 La Capona - ruta de la pedra seca - (Alt Camp)


La Capona (ruta de la pedra seca)

Diumenge 23 de febrer  del 2020



Fitxa tècnica:
Sortida:                      7 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:           en autocar
Desnivell:                   + 100 - 100
Temps de marxa:       4 hores
Dificultat:                    fàcil
Recorregut:                9,6 km.
Inscripcions:              del 10 al 20 de febrer
Vocalia:                      Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:      55 €
Preu especial per als socis: 45 €
Places limitades
Inclou: autocar, visita guiada  i dinar de restaurant
Per a inscripcions d’última hora:      Mercè Torras, 616 406 719

Esmorzarem de motxilla en un Restaurant de Pont d’Armentera, i dinarem al mateix lloc.

Caminadors:
La ruta de la Capona és al terme del Pla de Santa Maria. És un curt, planer i fàcil itinerari per visitar una mostra de les construccions en pedra seca de la plana de l’Alt Camp: barraques, cossiols, marges,… tant abundants entre el Francolí i el Gaià. Ubicades al bell mig d’una plana, entre pinedes, feixes de sembrat, oliveres i ametllers

Són el testimoni d’una època passada: La pedra com a únic material per separar finques, per traçar camins, per proporcionar recer, per aprofitar l’aigua, per fer el màxim amb el mínim.
Aquesta Ruta, també anomenada “de la Capona”, permet descobrir un entorn, un passat i un patrimoni magnífics i sorprenents, tot mostrant al visitant l’art de la pedra i la bellesa de l’indret. Al llarg de poc més d’un quilòmetre i mig, en un camí planer, trobem barraques, cossiols, arneres, marges i amagatalls.

L’itinerari es pot realitzar tant a peu com amb bicicleta. Un tram d’aquest coincideix amb el  GR-175 de la Ruta del Cister i amb el sender local “Un tomb pel terme, passejant pels camins rals”.
La Ruta de la Capona, que es va posar en marxa l’any 2002, ha rebut ja centenars de visitants, provinents de diversos indrets del país. Va ser el lloc de cloenda de les Jornades Europees de Pedra Seca de la Universitat Rovira i Virgili (juliol 2002) i va rebre el Premi a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural de l’Institut d’Estudis Vallencs (2002). Valorar i conèixer la importància d’aquestes edificacions és el millor reconeixement a la pagesia, a moltes mans anònimes que van fer possibles aquestes veritables obres d’art, admirables per la seva tècnica i bellesa.  

La ruta es molt senzilla de fer ja que només té desnivell en el tram que va des de Santes Creus a la zona de la Capona, ( 1 km amb 100 metres de pujada). Després tot es pla. Normalment es camina per pistes en molt bon estat.

En resum una ruta cultural, curta, fàcil, que pot fer tothom i que inclou un seguit d’elements arquitectònics que difícilment et poden deixar indiferent.



Descripció de les barraques que trobarem: Barraca de doble estança - Barraca de l’era de la Capona - Barraca de la Capona - Cisterna i cossiol de la Capona - Arneres - Mas de la Capona - Barraca de l’Augé - Barraques de cal Grauet - Cossiol del Soleta - Barraca de les oliveres.

Culturals:

Farem una visita guiada al Reial Monestir de Santes Creus.

A la riba del riu Gaià hi trobem el Monestir de Santes Creus, el que va ser el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. Amb una arquitectura sòlida, greu i austera, l’abadia reflecteix el model canònic dels monestirs del Cister (juntament amb Vallbona de les Monges i Poblet). Visitar Santes Creus és reviure un temps en què la puresa i l’allunyament del món es concretaven en un punt ben ancorat a la terra.



Fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major. L’estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes.

La planta del monestir organitza els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L’església, oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic. Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster. Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó.

PROPERA SORTIDA:  mes de març del 2020, LA JUNCOSA - TALAIA DE MONTMELL.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada