19-01-2020 Solana i obaga de la carena de la Tossa (Anoia)


Solana i obaga de la carena de la Tossa


Diumenge 19 de gener  del 2020



Fitxa tècnica:
Sortida:                      7:30 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:           en autocar
Desnivell:                   + 249 - 249
Temps de marxa:       4 hores
Dificultat:                    moderada ▲▲
Recorregut:                12 km.
Inscripcions:              del 7 al 16 de gener
Vocalia:                      Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:      45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar, visita guiada  i dinar de restaurant
Per a inscripcions d’última hora:      Mercè Torras, 616 406 719

Esmorzarem de motxilla en un Restaurant de Santa Margarida de Montbui, i dinarem al mateix lloc.

Caminadors:
Aquest interessant recorregut travessa per les diferents zones que existeixen dins de l’espai protegit de la serra de Miralles-Queralt. La ruta intercanvia zones de solana i obaga, transcorre per trams per la carena i per fons de valls estretes, així com zones de vegetació de ribera i camps de conreu. Entre les bardisses es pot observar el singular paisatge que conforma la fou de Can Milà. Una ruta que ens permet conèixer tot el potencial paisatgístic i natural de les serres de l’Anoia.

L'itinerari comença a l'aparcament de la Tossa de Montbui, just al costat de les runes del castell i de l'església de Santa Maria de la Tossa, que podrem visitar tot just començar a caminar. És una església preromànica construïda a finals del segle X situada al recinte del  Castell de Montbui a la Tossa. Té elements preromànics i romànics. Aquesta primitiva església, per influència del bisbe Oliba, va ésser allargada amb el presbiteri i tres àbsides. Exteriorment té la forma rectangular amb coberta a dues aigües. Corona el mur de ponent un campanar d’espadanya de doble arcada. El portal, encarat a migdia, és d’arc rodó i adovellat, construït al s.XVI. L’altar és presidit per una imatge romànica de Mare de Déu de Gràcia que data del segle XIII.

LA FOU DE CAL MILÀ. Barranc excavat pel curs de l’aigua i degut a l’erosió diferencial que es dóna per l’alternança de material durs (calcaris), situats a la part superior, i de material més tous (margues), a sota. Els materials tous s’erosionen amb més facilitat, donant lloc a aquestes cavitat. Al seu interior hi neix un torrent que transcorre fins arribar a riu Anoia. Associats a aquests ambients humits s’hi desenvolupa una flora i una fauna pròpia.
Passejant per la carena de la Tossa podrem descobrir les restes fòssils que són testimoni dels éssers vius que habitaven el territori sota l’aigua quan aquestes contrades formaven part dels fons marí. També podrem sentir i observar una gran varietat d’ocells que conviuen en aquest espai i que ens acompanyaran durant tota la ruta.



Culturals:
Farem una visita guiada al Museu de la Pell de Igualada.
Està situat en un edifici emblemàtic, Cal Boyer, una fàbrica cotonera de finals del segle XIX. Hi trobareu exposicions permanents dedicades a explicar l’ús de la pell i el llegat de la vocació́ adobera d’Igualada, i una proposta entorn a l’obtenció́ i l’ús de l’aigua.


L’ofici d’adober. Generacions d’adobers han adobat la pell a Igualada. Aquesta exposició́ mostra, primer, com era l’activitat preindustrial en les fàbriques que van néixer a tocar d’un canal de rec i que, alhora, van fer sorgir un nou barri. Després, es ressegueix el camí́ cap a la industrialització́ a partir de les primeres màquines mogudes amb noves fonts d’energia, que s’anaven incorporant a les adoberies per accelerar tots els processos de remull, de descarnat i divisió́ i d’acabament de les soles —les pells vacunes característiques d’Igualada— i que, al llarg del s. XX, van contribuir a consolidar aquesta activitat com una de les més singulars de la ciutat.

Un univers de pell Al llarg del recorregut per aquest espai es descobreix que la pell acompanya el desenvolupament de la humanitat des dels inicis, i que està present en àmbits tan diversos com la indumentària, l’utillatge, el transport, l’escriptura o l’esport, entre d’altres. Hi trobareu una selecció́ acurada d’objectes que van des de l’època romana fins al s. XX i que pertanyen a entorns propers o a cultures llunyanes, confeccionats total o parcialment amb pell, que exemplifiquen les múltiples aplicacions i utilitats d’aquesta matèria tan preuada.

L’Home i l’Aigua En aquest àmbit es presenta una visió́ general de l’obtenció́ i de l’aprofitament de l’aigua. Al llarg de la història s’han inventat enginys de tota mena per captar-la i per treure’n el màxim rendiment, sigui en l’agricultura, en la vida quotidiana o com a font d’energia. A través de la col·lecció́ d’estris i enginys hidràulics es mostren diversos mètodes de l’aprofitament de l’aigua i en el canal d’experimentació́, es poden posar en marxa algunes maquetes per comprendre’n el funcionament.

PROPERA SORTIDA:  mes de febrer del 2020, LA CAPONA (Ruta de la pedra seca).

15-12-2019 Can Maçana - Els Pallers - El Bruc (Anoia / Bages)


TRADICIONAL NEULES
Can Maçana - Els Pallers - El Bruc

Diumenge 15 de desembre del 2019 

Fitxa tècnica:
Sortida:                      8 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:           en autocar
Desnivell:                   + 150 - 250
Temps de marxa:       4 hores
Dificultat:                    moderada ▲▲
Recorregut:                7 km.
Inscripcions:              del 2 al 12 de desembre
Vocalia:                      Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:      45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar  i dinar de restaurant
Per a inscripcions d’última hora:      Mercè Torras, 616 406 719

Sortida tradicional, per la muntanya de Montserrat. Aquesta serà per la zona dels Pallers.

«Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n'hagin vistos d'altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l'avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri.»
Joan Amades, Llegendes i Tradicions de Montserrat


Itinerari: Can Maçana, Els Pallers, El Bruc.

Aquest itinerari  ens portarà a descobrir la petita zona dels Pallers. Es tracta d’una zona ben singular dins de la regió d’Agulles. El recorregut comença a Can Maçana i progressa fins al coll de Guirló, des d’on es pot contemplar l’espectacular alçada de les agulles d’aquesta regió en la seva vessant nord-oest. Des d’aquest coll s’agafa el camí que, davallant cap al torrent de la Diablera, va a cercar el que uneix el municipi del Bruc amb la zona dels Pallers. Aquest camí, un cop abandonat el torrent, s’enfila fins a trobar l’era dels Pallers.


Des d’aquest indret podrem veure tota la carena i descobrir cada una de les roques que constitueixen els Pallers.

Sortirem des de l’aparcament de Can Maçana pel camí que en la seva part superior en suau pendent s’orienta cap al massís fins al Coll de Guirló. És el GR172 senyalitzat amb les marques blanques i vermelles i que antigament es coneixia com el camí de la Foradada. Un cop al coll, cal agafar el camí de la dreta, ja que el camí de l'esquerra és el GR172 que va a la Foradada. El camí de baixada és el Torrent de la Diablera que ens portarà als Pallers.

El camí baixa de forma pronunciada, i al cap d'uns 400 m, trobarem a mà dreta unes indicacions d'unes restes arqueològiques. Seguirem fins l'encreuament que ens conduirà a la zona dels Pallers. El camí de la dreta porta al camí de les Batalles, que ve des del Bruc. Cal agafar el de l’esquerra. Durant una estona planeja suaument per sota de les Portelles. Quan ja són visibles els Pallers el camí torna a baixar lleugerament. Trobarem una nova cruïlla. S'ha de continuar pel camí de l'esquerra, perquè el de la dreta va fins al Bruc i serà el de tornada. Cal avançar en pujada i seguint marques blanques i verdes fins a arribar a un petit pla, que és l'era dels Pallers. A partir d'aquí cal anar per un petit camí que, senyalitzat amb unes marques verdes, ressegueix per baix les diferents roques dels Pallers, l'era del Paller, les agulles de l'Era dels Pallers, les roques dels Pallers de Mal Any, la Tisora i la Tisoreta (aquesta darrera té el centre buit en forma de creu).

Desfarem el camí per tornar a l’Era dels Pallers, ja de baixada continuada, passarem pel torrent de la Diablera fins a trobar la pista que passant pel boscos de Can Rovira ens durà al poble del Bruc.

Aquí ens trobarem amb els Culturals, que hauran passat el mati al Monestir fent la visita a la Verge de Montserrat i, ja tots plegats, ens dirigirem al Restaurant Bartomeu  per dinar i desitjar-nos, al final, entre neules i vi de la bota, un Bon Nadal i molt bones festes.


Que el 2020 us porti felicitat i que comencem a veure possibilitats en tot allò que abans percebíem com a obstacles !!!
 


17-11-2019 Alpens - Puigcornador - Alpens (Lluçanès)


ALPENS – PUIGCORNADOR – ALPENS

Diumenge 17 de novembre del 2019

Fitxa tècnica:
Sortida:                      7 h. Estació d’autobusos
Desplaçament:           en autocar
Desnivell:                   +345 -345
Temps de marxa:       de 4 a 4,30 h.
Dificultat:                  moderada ▲▲
Recorregut:                8 km
Inscripcions:              del 4 al 14 de novembre
Vocalia:                      Travessades familiars 93 788 30 30
Preu de la sortida:      45 €
Preu especial per als socis: 35 €
Places limitades
Inclou: autocar, dinar i visita guiada.
Per a inscripcions d’última hora:      Mercè Torras, 616 406 719

Esmorzarem de motxilla, i dinarem al Casino d’Alpens.


Caminadors: La nostra ruta s'inicia a Alpens i ressegueix el GR1 fins al coll Tallat.
Aquest puig es troba situat dins del Lluçanès, en el nomenat altiplà Central de Catalunya, en el llindar amb la comarca d’Osona. Estructurat per bandes de gresos i margues de l’època terciària, forma part d’una serralada que de llevant a ponent separa les valls de la riera de les Lloses al nord i la de Sora al sud.

Ens enfilarem al Puigcornador, on gaudirem de vistes del Pirineu i d’altres fites prepirinenques com el Pedraforca.  

Passarem a prop dels massos, Puig Empí i del Soler, ambdós testimonis de la vida passada en aquestes terres, boscos i camins.

S'alternen boscos, feixes artigades i masies, que acaben formant el paisatge que dona aquesta marcada identitat a Alpens i la seva gent.

L’itinerari permet observar el mosaic de paisatges que conformen el Lluçanès. La ruta passa per boscos, cims i masies, tot resseguint un tram del camí ramader que anava cap a França.

El primer tram passa per boscos de roure i boix, per codines i clarianes que mostren, a l'altiplà, un escenari verd de pastures i explotacions forestals. El marc de fons seran cingles i muntanyes com Tavertet, el Montseny o Montserrat.


Ja dalt el Puigcornador, cim de la nostra ruta (1.229 m). Tindrem el Pirineu a la nostra esquena, i davant un bon grapat de cingleres i turons que caracteritzen aquesta terra que, tot i ésser una important zona agrícola, no té gairebé un pam de plana.

L'eix vertebrador de tornada serà el camí ramader, terra de pas i de pastures. Les fites, pedrons, passos comptadors i els masos a peu de camí testimonien una intensa activitat ramadera que al llarg dels segles ha format un paisatge rural, ric i divers.

Tot seguit, continuarem  carenant fins al collet de la Bruixa (1.162 m) amb la complicitat dels senyals del PR C-50, on trobem una cruïlla de camins. A la dreta baixaríem cap a les Llosses i recte aniríem cap a Puigdon. Nosaltres deixarem els senyals del PR C-50 i tombarem a l’esquerra, agafant el camí ramader (marques grogues) que ens tornarà de baixada cap a Torrats. Deixarem camins a esquerra i dreta. Pujarem recte per un petit turó i tot seguit un altre, per després baixar cap a la dreta pel mig d’unes terrelleres fins a trobar un rètol de ferro indicant el camí ramader, que seguirem tot baixant cap a l’esquerra. Arribarem al collet de l’Oració (971 m). Passarem pel mig d’unes roques, en el que molt bé podia haver estat un pas comptador del camí ramader.

A Torrats, sortirem a la pista que deixarem ràpidament agafant el corriol de l’esquerra i recuperant el GR 1 que ens portarà, ara de tornada, fins a Alpens. Arribarem a la pista, darrere de la casa de Montjuïc. Torrats i Montjuïc, dues masies extraordinàries mostra d'un passat de vida dura a la muntanya, vida que es fonamentava en el valor dels productes del bosc i del camp. La seguirem cap a l’esquerra. Des d’aquest punt veurem la serra d’on venim amb el Puigcornador com a cim més alt. També més a l’esquerra i força avall podrem distingir la formació de la roca de Pena i la capella de Sant Antoni, arribant tot seguit a Alpens,  fi dels nostre itinerari.

Culturals: Farem una visita guiada al Monestir Romànic de Santa Maria de Lluçà.

És sens dubte el més notable edifici arqueològic i històric del Lluçanès. Està situada al terme de Lluçà, als peus del castell. Voltada per masies, conreus, boscos i pastures que recorden el recent passat autàrquic de les cases de pagès.


L’església canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà s'alça aïllada al SE del castell de Lluçà, on resta encara l'església de planta circular de Sant Vicenç. Fundada en l'antiga parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell, fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185). Al gran moment d'esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV. El 1592 va ser secularitzada com totes les esglésies canòniques regulars. Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.

Un cop feta la visita, retornarem a Alpens a buscar els caminadors, i ja tots junts anirem a dinar al restaurant.